| Títol: Caterva Autor: Filloy, Juan Originalment escrit en Castellà, amb el títol , cap al 1938. Consta de 416 pàgines. Materies relacionades: Literatura Universal Eärcaraxë n'ha llegit una versió en Castellà i n'opina que  |
Juan Filloy, escriptor argentí desconegut però tanmateix fonamental, té una biografia d'aquelles adequades pels qui creuen que la literatura és una branca de la botànica i n'estudien els escriptors amb ànsia de bacteriòleg. Jo mateix n'he resumit els miracles i curiositats:
Caterva és una novel·la sensacional i gloriosa. Participa d'aquestes poques obres meravelloses, que hom es troba de tan en tan sense esperar-ho, que, fent cas omís a Aristòtil el dia que ho deia, ignoren els clixés del plantejament, nus i desenllaç, i fins i tot el del propi argument, i ens ofereixen un desplegament de narració per se lliure de traves externes. L'argument és més o menys el següent: un grup de 7 homeless argentins inicien un tour pel país (de Buenos Aires a Córdoba) per entretenir-se i de pas aportar finançament a algunes organitzacions revolucionaries i sindicats diversos en un context de «policies autoritàries, ordre conservador i terrorisme d'esquerres dels anys trenta.» Però l'argument en si mateix és completament irrellevant i prescindible, doncs els nostres 7 personatges (que en un moment donat arriben a definir-se com "mendigos profesionales en vacaciones"), tots ells grans coneixedors i vividors del món, fonamentalment es dediquen a menjar i a discutir entre ells sobre tota mena de temes absurds com ara l'origen de llenguatge o la psicologia dels escarabats, i a llençar-se al cap abstruses reflexions de índole filosòfico-fil·lològica com una fantàstica polèmica teològica sobre si el contingut de la Bíblia fomenta el nudisme o no. Filloy es prodiga en els detalls graciosos i innecessaris. Per exemple, la major part dels personatges que surten són immigrants i, en realitat, cap dels 7 protagonistes és argentí, tots tenen orígens remots i rocambolescos però han anat a ajuntar-se sota un pont a Rio Cuarto. A més a més, molts personatges parlen amb accents propis bastant extrems. Prenem un diàleg a l'atzar: -No si poede bácñar áqui.Era d'Estonia!!! Genial!!! I aquest taxista: El chauffer -enjuto y nervioso, gorra y muñequera de cuero- vertió en acento catalán todo el pus del vocabulario contra el vigilante.Addicionalment, els personatges reflexionen contínuament de formes conspícues. Per exemple, obrint el llibre a l'atzar ens trobem que, sense cap necessitat, un personatge pensa això per a si mateix a mitja conversa: ¡Ego: anagrama de geo! ¡El yo: mera transposición de la tierra! ¡La carne: engarce telúrico del hombre! ¡Ego, geo!Deixant a part els detalls graciosos, que n'hi ha molts, i les frases lapidàries, que n'hi ha a milers, he subratllat mig llibre, les més destacable de Caterva és el com està escrit. La seva prosa és al·lucinògena; no se dir-ho d'altra manera. El diàleg i la descripció són absolutament increïbles. És tan estrany i pertorbador, barroc, grotesc, terrible, que no queden paraules per descriure-ho. I no en queden perquè Filloy, precisament, es caracteritza per usar el vocabulari en tota la seva amplada, o sigui, tot el diccionari. Caterva és una mena de calidoscopi en moviment que desplega i superposa tots els registres possibles del castellà, formant una teranyina que t'embolica i intenta escanyar-te amb el significat. El zènit es toca en les 6 pàgines en que els protagonistes tenen un somni al·lucinant col·lectiu. A més a més, el desplegament d'erudició que fan els personatges és realment sorprenent. Filloy havia de ser com una mena de Borges canalla, amic de la coprolalia, de vocació prostibularia, capaç d'absorbir les novetats més recents del pensament (com el psicoanàlisi o la criptografia moderna) i aplicar-les de forma recreativa a qualsevol cosa irreverent. Per cert, quan penso en Caterva, per associació d'idees, em venen ganes de plorar pensant en què hauria fet Borges d'haver escrit una novel·la. He començat dient que la biografia de Filloy era sorprenent. Però la veritat és que després de llegir Caterva t'has d'aturar una estona i preguntar-te quina classe de monstre ha de ser algú capaç d'escriure una cosa com aquesta, sobretot d'escriure-la a la Córdoba dels 30 comptant amb poc més de 30 anys d'edat, i arribes a la conclusió que la seva estranya biografia (va fundar clubs de futbol, boxa i golf) potser encara ni li fa justícia. A març del 2008, crec fermament que Caterva i Filloy hauran estat el meu descobriment literari de l'any. Espero ansiós a que caigui a les meves mans Op Oloop, l'altre novel·la mítica de Filloy. Finalment vull afegir una relació dels noms dels protagonistes de Caterva, que no l'he trobada a Internet i això em sembla una tragèdia:
"Si usted me habla en turco, que sepa que habla uno de los pocos dialectos que no entiendo..." Eärcaraxë |
!
