| Títol: Ciberíada Autor: Lem, Stanislaw Originalment escrit en Polonès, amb el títol Cyberiada, cap al 1965. Consta de 279 pàgines. Materies relacionades: CF-Soft, Narracions Eärcaraxë n'ha llegit una versió en Castellà i n'opina que  |
|
Ciberíada deu ser l'obra més famosa de Lem juntament amb Solaris. La fama li deu venir sobretot per ser molt més accessible al lector que no pas Diarios de las estrellas o la pròpia Solaris.
En aquesta obra la prosa és més simple que en les altres que he comentat, les idees estan més racionades i, sobretot, disfressades. Ciberíada pot llegir-se en diferents nivells amb diversos significats. Literalment, les histories es poden interpretar com purs divertimentos on Lem posa a plena potència el seu despietat sentit de l'humor per tal de crear una mena de Mil i una nits de robots retros on els personatges (els constructors i artífex plenipotenciaris Trurl i Clapaucio) protagonitzen històries descabellades en què construeixen màquines impossibles i absurdes i exploren planetes inversemblants, i sempre acaben cobren generosament per les seves obres; en un sentit més profund, amaguen també reflexions complexes sobre la ciència i les seves fronteres. Tot el llibre està escrit en un to molt més didàctic que la major part de les seves obres, però Lem segueix amb el seu gust per inventar nous termes científics abstrusos i s'ha de destacar que només algú que conegui bé les lleis de la física les pot trencar amb tant d'estil com ho fa aquí. Com a exemple d'aquesta dualitat, una de les histories tracta sobre l'estudi dels dracs. Un eminent científic en diu que "Como sabemos, los dragones no existen. Esta constatació simplista es, tal vez, suficiente para una mentalidad primaria pero no lo es para la ciencia.". Encara que els dracs no existeixin (sic) sempre t'hi pots acostar amb una aproximació possiblística, com a la física quàntica! La historia resultant és totalment rocambolesca i delirant, però al final t'adones que l'únic inconvenient que té el "desprobabilitzador de dracs" és que els dracs són macroscòpics. Un altre de les debilitats que Lem mostra en aquest recull és la d'incrustar històries dintre d'històries dintre d'històries. Per exemple:
Eärcaraxë |
!
