Autoexplicacions.·ˆ·.….·º·.….·¨·.….·°·.|

~ Mots Autoexplicatius ~

Segur que l'escola a tu també t'explicaven que per definir una paraula no havies de fer-ne servir derivats...
Evidentment eren gent que no en tenia ni idea, no coneixien la recursivitat i no eren frikis...

És obvi que hi ha algunes paraules que es definiexien a elles mateixes. Per exemple: la roda roda. Aquesta és una paraula que s'autodefineix, és correcta sintàctica i semànticament.
Hi ha paraules, però, que semblen autodefinir-se però no ho fan. En podem trobar de correctes sintàcticament però no semànticament: la pinta no pinta (encara que ho pugui semblar).

Des d'un punt de vista teòrics, són candidats a l'autodefinició els sustantius que, ja sigui en la forma masculina o la femenina, coincideixen amb la tercera persona del singular del present d'indicaciu d'algun verb. Aquest requeriment morfològic no garaiteix la coherència semàntica de la parella, és clar.

A continuació una llista de paraules autoexplicatives del català, compil·lades per una serie de gent els noms dels quals més val deixar en l'anonimat...

Eärcaraxëþ

Mots autoexplicatius correctes semànticament:

la burxa burxa*(4)
la crema crema (però només quan està molt calenta!)
la crida crida
la draga draga
el defensa defensa
l'espia espia
l'esquerda esquerda *(3)
la faixa faixa
la firma firma *(1)
la fita fita
la forja forja
el guarda guarda
la gralla gralla
el guia guia
la guia guia
la llima llima
la lliga lliga
la llista llista
la manxa manxa
la marca marca
la marxa marxa
la passa passa *(5)
la patrulla patrulla
la perxa perxa *(2)
la pesa pesa
la pinça pinça
el pispa pispa
la planta planta
la planxa planxa
la premsa premsa
la punxa punxa
la purga purga
la resta resta *(6)
la reverència reverencia
la roda roda
la serra serra
la tanca tanca
la taca taca
la tapa tapa
la valla valla
la xifra xifra

Mots autoexplicatius incorrectes semànticament:

la bota bota
la casa casa
el cau cau
la colla colla
el deu deu
la estella estella
el feu feu <-- aquest és lamentable
la fitxa fitxa
la forma forma
la menja menja
la mira mira
la pica pica
la piula piula
la porta porta
la pinta pinta
la pira pira
el pot pot <-- aquest es pot traduïr a l'anglès i conserva tot els significat i la duresa de l'original: the can can
la pota pota
la proclama proclama
la quadra quadra
la ratlla ratlla
la seu seu
la tara tara
la tira tira
la tomba tomba
la tralla tralla

*(1) GS
És una cosa que es podria discutir, però en Pompeu diu el següent: Firma: Signatura i buscant per "signatura": Nom d'una persona que aquesta escriu al peu d'una carta rebut etc..." en aquest cas és obvi que la firma no és qui realitza l'acció, però hi ha més acepcions: senyal que es posa en un llibre, document, etc., per indicar la seva col·locació en una biblioteca o arxiu" i buscant "firmar"-> "signar": Assenyalar (algú o alguna cosa) a més d'altres acepcions, però crec que es podria considerar que una firma (en un llibre) assenyala alguna cosa (la seva col·locació, per exemple). Per tant, crec que, efectivament, la firma firma.

*(2) PR
Diu en Pompeu del substantiu _perxa_: ... Maquina composta d'una sèria de corrons recoberts d'un reapall metàl·lic, que serveix per a apelfar la superfície de certs teixits de cotó. I del verb _perxar_:Afelpar els teixits per mitjà de la perxa. Efectivament -> la perxa perxa

*(3) JCT
Diu en Pompeu del verb _esquerdar_: Fer una esquerda (en algun cos dur). Es pot interpretar que una _esquerda_ provoca altres esquerdes, i per tant l'esquerda esquerda.

*(4) GS
Segons Pompeu Fabra:
Burxa:f Vareta de ferro terminada en punxa.| Barreta de ferro per a remenar i atiar el foc.
Burxar: Punxar amb la burxa i per extensió amb qualsevol instrument o arma de punxa.| Remenar (el foc) amb la burxa.

*(5)
Diu en Pompeu sobre la _passa_: Malaltia epidèmica regnant en una localitat. I per _passar_ hi ha diverses acepcions bones, la passa marxa, la passa passa de persona en persona...

*(6)
Aquesta funciona amb diveses assepcions del ver _restar_: Pervenir a un estat definitiu, estable. | Subsistir després de la separació d’una o més parts. | D’una quantitat, treure’n (una part), operar una subtracció...


Index	Mots Autoexplicatius	Narracions	Poesia Simètrica

Fahrenheit 451º	Còmics	Origami	Qui ets?

! Qualsevol nova paraula serà venvinguda, i permetrà al seu autor entrar en l'Olimp de l'autoexplicació inmortalitzant les seves inicials en alguna explicació.

Actualitzat Novembre 2008