Obres de Stanislaw Lem

Eärcaraxë, Gener del 2007, http://earcaraxe.phi2.net/archive/lem.html

1.- INTRODUCCIÓ

Stanislaw Lem va morir el passat 27 de març de 2006. El que em proposo escriure ara és un "survey" de les seves obres, de les que n'he llegit 13 de 18 publicades en castellà, valorant-les i enquadrant-les temàticament en la família de temes obsessius i recurrents que tenia Lem. Com més perseveres en la lectura de l'obra de Lem, més conscient et tornes de que era una immensa, inesgotable i terrible màquina de pensar. La talla intel·lectual d'aquest home, tan des del punt de vista científic com humà, és descomunal i està injustament ignorada per la resta del món.

Stanislaw Lem era un escriptor de gènere. Es diu que escrivia d'una cosa recòndita i encofurnada malanomenada "ciència-ficció". La dita "ciència-ficció" va ser una etiqueta creada fa algo més de mig segle per uns americans que volien escriure novel·les de cow-boys colonitzant planetes llunyans. Desafortunadament per a Lem, se li va acudir situar les seves obres mestres en entorns clarament ficticis i especulatius, i preocupar-se per temes de transcendència purament epistemològica i "seriosa". Això de la ciència-ficció tampoc et deixa gaire ben situat per d'adjudicació d'una cosa anomenada "premi Nobel". Diuen de Lem que a la seva Polònia natal és quasi un sant, en els instituts se l'estudia a història de la literatura polonesa, però també resulta ser un gran desconegut als americans i anglesos en general. Això el situa en mal lloc fins i tot dins de la ciència-ficció. Per a mi Lem era simplement un dels 4 o 5 millors escriptors vius i un dels pocs hereus vertaders de Borges.

Hi ha tres temes formals que apareixen recurrentment a les obres de Lem:

• Si mai trobem una forma de vida alienígena, és impossible que ens hi puguem comunicar. LLegeixi's impossible com "infinitament improbable". O sigui, destrueix el mite de Star Wars. Per pura probabilitat es veu que és impossible
• Incognoscibilitat del món en general. Els límits de la ciència i la intuïció humanes són un altre dels seus temes favorits.
• Erudició diversa. Un dels procediment narratius favorits de Lem és aquest: 1)agafa una idea, 2)pregunta't què passaria si aquesta idea... 3)exprem totes les conseqüències possibles de la idea de (1) sense la més mínima pietat.

Per una descripció detallada de les obres, la secció [2] conté els meus comentaris per totes les obres de Lem que he llegit i la secció [3] completa les llistes de les seves obres.

2.- LEM'S ANNOTATED READER

DIARIOS DE LAS ESTRELLAS (1957)

• Argument: Els Diarios de las Estrellas són les memòries dels viatges del cosmonatura Ijon Tichy, un seguit de narracions curtes de continguts filosòfics, satírics, científics, paradoxals, grotescos i delirants.
• Comentari: Possiblement sigui la millor obra de Lem, per extensió, contingut i profunditat. En podria dir moltes coses, doncs les histories dels Diarios contenen molt material, però com a denominador comú estan dirigides pel principi de "agafa una idea i extorsionala" que he comentat anteriorment. Altres històries retraten la humanitat sota un prisma desenfocat però més satíric i humorístic. Bàsicament Lem es serveix aquí de la ciència-ficció per crear-se algunes "llibertats especials" que li permetin explorar millor diversos aspectes del món actual i la naturalesa humana. Molt, molt recomanable.

LA INVESTIGACIÓN (1959)

• Argument: No és ciència-ficció. Està estructurada com una novel·la policíaca desconcertant que aprofundeix en la incognoscibilitat del món. Un comissari de policia anglès investiga uns desconcertants fets que involucren el robatori i posterior devolució de diversos cadàvers. Iniciada la investigació, Lem dedica les 150 pàgines posteriors a demostrar-nos la impenetrabilitat d'un misteri sense culpables ni mòbils possibles: l'execució dels fets és inexplicable, la motivació que hi pugui haver al darrere totalment injustificable. Eventualment la ciència produirà una descripció detallada i exacta dels fets, però també totalment inintel·ligible a la intuïció humana i estèril.
• Comentari: Tornem al tema de la incognoscibilitat del món. Aquí Lem mostra de forma magistral la diferència entre la "constatació" i la "comprensió" de la relació causa-efecte. El text està ple de situacions incòmodes, discussions kafkianes, descripcions exhaustives i amb una capacitat de recreació d'escenaris extremadament poderosa. A nivell d'ambientació és un meravella. En una entrevista Lem va declarar que va escriure l'obra de manera espontània i sense un pla general, i que se li va acabar la inspiració a mig fer i que no va saber com acabar-la. Doncs per mi és la seva obra més inspirada juntament amb Fiasco i els Diarios de las Estrellas.

SOLARIS (1961)

• Argument: El distant planeta Solaris està recobert per un estrany líquid orgànic, es creu que forma una sola entitat intel·ligent, però no s'ha pogut demostrar. El psicòleg protagonista arribarà a la base científica de Solaris per desvetllar què li passa a la tripulació, que sembla que estiguin una mica sonats. A les poques hores d'arribar es materialitza al seu costat la seva ex-dona, morta fa anys. Aparentment Solaris està estudiant-los a ells?
• Comentari: Solaris és l'obra més emblemàtica de Lem, la que (quasi) tothom sap citar, i de la que se n'han fet dues pel·lícules. Per mi és una de les més fluixes. La meitat de les pàgines pertanyen a tractats científics sobre Solaris que el protagonista llegeix, la resta a un ambient claustrofòbic i desconcertant. Solaris és una obra sobre la impossibilitat de la comunicació i de la comprensió del món, el problema que té és estar plantejada en situacions tan absurdament inversemblants i exagerades que deixa de ser rellevant com a especulació. En general és bastant avorrida i la prosa de Lem no és de les millors.

MEMÓRIAS ENCONTRADAS EN UNA BAÑERA (1961)

• Argument: Lem fa el seu particular homenatge de Kafka en aquesta obra post-apocalíptica. El protagonista és un espia i tota l'obra gira al voltant dels seus intents de fer que algú li expliqui quina és la seva missió. L'Edifici, un lloc ultra-secret, és un infern burocràtic molt més avançat que els de Kafka. Aquí tot és secret, tots els documents estan encriptats, les claus estan encriptades, els noms de les persones són aleatoris i canviants. Els experts en descodificació de missatges es dediquen a fer cabalisme a partir de qualsevol cosa i no fan més que enredar la situació. Tothom està mig boig. Tots els departaments conspiren simultàniament uns contra els altres i a diversos nivells al mateix temps, de forma que les conspiracions s'interfereixen entre elles derivant a conseqüències impossibles de predir. Tots els funcionaris són agents dobles o triples o quàdruples... fins tant lluny com hom desitgi.
• Comentari: Sublim. Memorias encontradas en una bañera deu ser lo més tortuós que hom ha imaginat mai. També demostra com no hi ha res prou complicat com perquè un mateix no ho compliqui més. En el camp estilístic he de dir que Memorias encontradas en una bañera és àmpliament superior a qualsevol obra de Kafka, el text és ple de bellesa delirant i diàlegs aguts. Serà que Kafka mai m'ha semblat un escriptor brillant.

EL INVENCIBLE (1964)

• Argument: Ens trobem en un futur llunyà, en un racó molt llunyà de la galàxia. La Invencible és una nau espacial de guerra que arriba a un remot planeta on ha desaparegut la Condor (no, no estic parlant de Star Wars). El planeta és aparentment desèrtic, només amb vida microscòpica aquàtica, però ofereix un trencaclosques desconcertant. Resulta impossible saber què ha passat als ocupants de l'altra nau. Els nostres protagonistes (una partida de guerra, en realitat) hauran d'investigar fins aconseguir trobar on està amagada la civilització de Regis III i experimentar el terror que pot provocar una forma de vida no contemplada en les taxonomies de la biologia terrestre.
• Comentari: És una obra força menor i amb poca ambició. Tanmateix, torna al tema de la impossibilitat de la comunicació mostrant com es pot tenir vida intel·ligent sense tenir ni vida ni intel·ligència. Tot i ser menor em deixa amb la curiosa sensació de que si El Invencible l'hagués escrit un tal Asimov se n'haurien fet tres pel·lícules i set seqüeles. Des d'un punt de vista científic El Invencible té molt mèrit. He de reconèixer que no se com de desenvolupada estava la teoria de comportaments emergents en sistemes complexos cap allà a l'any 1964, però té molt mèrit; més val llegir-la per saber de què estic parlant.

FÁBULAS DE ROBOTS (1964)

• Argument: Les Fábulas de robots s'acostumen a descriure com un escalfament o les cares-B de Ciberiada (següent fererència).
• Comentari: El títol i la descripció són molt adequats, doncs descriuen perfectament el contingut del llibre: histories de robots i d'inventors escrites en un to més faulístic, més lleuger, més humorístic i menys satíric que a Ciberiada, però comptant amb els mateixos ingredients de fons. No queda més a dir.

CIBERIADA (1965)

• Argument: Ciberiada és un conjunt d'històries curtes on Lem posa a plena potència el seu despietat sentit de l'humor per tal de crear una mena de Mil i una nits de robots "retros" on els personatges (els constructors i artífex plenipotenciaris Trurl i Clapaucio) protagonitzen històries descabellades en què construeixen màquines impossibles i absurdes i exploren planetes inversemblants, i sempre acaben cobren generosament per les seves obres. En un sentit més profund, amaguen també reflexions complexes sobre la ciència i les seves fronteres.
• Comentari: Ciberiada deu ser l'obra més famosa de Lem juntament amb Solaris. La fama li deu venir sobretot per ser molt més accessible al lector que no pas Diarios de las estrellas o la pròpia Solaris. Tot i ser una obra més simple no està exempta de moltes gràcies, només algú que conegui bé les lleis de la física les pot trencar amb tant d'estil. En mig de les titàniques obres de Lem, Ciberiada se'n la pot considerar més "refrescant".

EL CONGRESO DE FUTUROLOGIA (1971)

• Argument: Ijon Tichy, el protagonista dels Diarios de las Estrellas, viatja a la república bananera de Costarricania per assistir a un congrés de futurologia (l'art de dirigir cap a on ha d'anar la investigació científica). A les primeres de canvi hi ha un alçament a la capital, i les autoritats no tenen cap millor idea que la de bombardejar-la amb diverses substàncies químiques de nova factura que provoquen unes irrefrenables ganes de fer el bé i ser feliç. Les conseqüències de la barreja d'al·lucinògens es fan notar i penetrem en un món oníric i alternatiu del que despertarem moltes vegades abans d'arribar a la última pàgina.
• Comentari: Lem era un gran admirador de Philip K. Dick, no ho va amagar mai, i fins i tot va escriure un assaig titulat Philip K. Dick: A Visionary Among the Charlatans. Aquest i d'altres escrits li va valer el rebuig unànime de la resta d'escriptors de ciència-ficció americans (és clar, doncs ells eren els "charlatans"), i fins i tot va ser expulsat de la associació americana de "Science Fiction & Fantasy Writers" de la que l'havien fet membre honorífic cap al final de la guerra freda. Aquesta novel·la és el més Dickià que he llegit mai que no sigui Dick. Clarament té els elements necessaris per establir els paral·lelismes: la impossibilitat de diferenciar la realitat de la al·lucinació, el despertar successiu de diferents nivells del somni i al·lucinació fins a perdre't totalment, les societats futures opressives i desarticulades, etc. És pastada a les obres paradigmàtiques de Dick com Ubik o Los Tres Estigmas de Palmer Eldritch. Tot i això no està entre les millors obres de Lem, és més un divertimento que una aposta seriosa.

VACÍO PERFECTO (1971)

• Argument: A l'estil dels relats més inspirats de Borges, Lem ens presenta un conjunt de pròlegs de novel·les. De novel·les que no existeixen i que mai ha escrit ningú.
• Comentari: Vacío Perfecto conté petites joies literàries de valor incalculable. Pagaria per tenir a les mans molts dels llibres allà descrits... que no existeixen.

UN VALOR IMAGINARIO (1973)

• Argument: En teoria es tracta d'un conjunt de crítiques literàries de diversos llibres inexistents. En realitat són 4 o 5 crítiques adjuntades a una de les grans obres de Lem: Golem XIV. En aquesta història el Golem, un ordinador avançat fins més enllà de la comprensió humana, pronuncia un discurs en que deconstrueix la teoria de l'evolució de les espècies. La teoria de l'evolució és un dels sub-temes recurrents de Lem, apareixent esporàdicament en altres de les seves novel·les.
• Comentari: En realitat no és una novel·la, s'hauria pogut publicar com un assaig. És una mica aspre, però m'encanta.

LA FIEBRE DEL HENO (1976)

• Argument: La segona obra de no-ciència de Lem. És semblant a La Investigación. Se sospita que una sèrie de desconcertants suïcidis ocorreguts a Nàpols, amb anys de diferència entre ells, són delictius, formen clarament una sèrie i ha d'existir-hi una explicació conjunta; però no és òbvia. En aquest cas, ni la motivació ni l'execució tampoc en són fàcilment discernibles. La gran pregunta és: fins a quin punt el que s'investiga és un vertader fet real i no pas un mer patró mental de l'investigador? on està la causalitat? pot haver-hi un vertader culpable o només és una conspiració de l'Univers? podríem diferenciar-ho a la pràctica? La novel·la està estructurada en la repetició del viatge per Itàlia de la última víctima, fet a l'espera de trobar pistes reveladores. Com a curiositat: conté un diàleg que dura 45 pàgines ininterrompudament.
• Comentari: Aquesta novel·la m'inspira sentiments contradictoris: l'estructura narrativa no està gens ben trobada, la major part del temps està llastada per una patent falta d'agilitat i d'incomprensió de què està passant per part del lector. Arribes a la conclusió que és una obra prescindible. L'únic moment memorable és un passatge on el protagonista sofreix un atac d'al·lucinacions; aquí el text és grandiós, la narració frega els límits de l'expressivitat en quant a recursos tècnics i descriptius, però no és suficient per reflotar l'obra.

PROVOCACIÓN (1984)

• Argument: Assaig no de ficció en que Lem analitza l'holocaus nazi. La seva família era jueva per algun cantó. A més ve acompanyat d'un altre assaig sorprenent anomenat Un minuto humano.
• Comentari: Molt interessant, curtet, val la pena de llegir. (No és un comentari molt prolix, però no se què més dir-ne)

FIASCO (1987)

• Argument: Les teories vigents sobre l'evolució dels sers vius ens diuen que la probabilitat de que l'home topi mai amb una intel·ligència extraterrestre és nul·la: doncs a partir d'un cert nivell de desenvolupament la "intel·ligència" pot prendre tantes formes diferents i antagòniques que impossibilita una mútua comprensió. Per tant, l'Home decideix que ara que encara és un ésser "inferior", ha d'emprendre ja el viatge per intentar anar a coincidir amb alguna civilització extraterrestre en el moment en que aquesta es torni prou intel·ligent però no massa intel·ligent. Per fer-ho s'aprofitaran els més recents avenços tecnològics en aeronàutica i astrofísica. El viatge inclou la realització de trucs de màgia amb forats negres, noves formes d'hivernació, ordinadors en el límit físic de la velocitat de càlcul, i altres meravelles. Òbviament, també inclou el contacte amb una nova civilització.
• Comentari: És una obra mestra. És l'obra més ben aconseguida, realista i profunda que ha escrit, però també és immensament complicada, requereix un gust malaltís per l'especulació, pels centenars de pàgines on no passa res i per tota mena d'altres deformacions científiques que et deixen exhaust. Fiasco és de llarg novel·la amb ciència més "hard" que he llegit mai i, al mateix temps, és el cim de la capacitat narrativa i descriptiva de Lem. La vividesa de les imatges que transmet et fereix els ulls arrancant reflexos dels fragments gelats de la teva pròpia ànima. Llegint Fiasco et fas el càrrec de quants anys llum d'avantatge porta Stanislaw Lem respecte a la resta d'"escriptors" de ciència-ficció.

3.- LLISTES

A mode de resum, la taula següent indica quins elements narratius contènen les obres descrites a [2]:

El meu ordre de preferència en les obres de Lem és aquest:

1. Fiasco
2. Diarios de las Estrellas
3. Vacío Perfecto
4. La Investigación
5. Memorias Encontradas en una Bañera
6. Provocación
7. Un valor Imaginario
8. Ciberiada
9. Fábulas de Robots
10. El Invencible
11. El Congreso de Futurologia
12. Solaris
13. La Fiebre del Heno

La llista de les seves obres traduïdes al castellà i amb any de publicació original és:

• Diarios de las estrellas (1957)
• Eden (1959)
• La investigacion (1959)
• Retorno de las estrellas (1961)
• Solaris (1961)
• Memorias encotradas en una bañera (1961)
• El Invencible (1964)
• Fabulas de robots / El breviario de los robots (1964)
• Ciberiada (1965)
• Relatos del piloto Pirx (1968)
• La voz de su amo (1968)
• El congreso e futurologia (1971)
• Vacío perfecto (1971)
• Un valor imaginario (1973)
• La fiebre del hieno (1976)
• Regreso a Entia (1982)
• Provocación (1984)
• Fiasco (1987)

4.- REFERÈNCIES

• Pàgina oficial - http://www.lem.pl
• Lem @ The Modern Word - http://www.themodernword.com/scriptorium/lem.html
• Lem @ Wikipedia - http://en.wikipedia.org/wiki/Stanislaw_Lem
• Lem's Vitrifax - http://world.std.com/~mmcirvin/vitrifax.html
• Una bona entrevista - http://www.lem.pl/cyberiadinfo/english/interview2/interview.htm
• Entrevista en castellà - http://www.red-literaria.com/Entrevista_Lem.html
• Philip K. Dick: A Visionary Among the Charlatans - http://www.depauw.edu/sfs/backissues/5/lem5art.htm